1900-1910

1900-1910  

“Barrets i Campanes”

Aquest post ens situa a principis del S.XX, entre el 1900 i el 1910, l’època de recerca del model de dona ideal. Així com passa a l’actualitat moltes dones arribaven a posar en risc la seva salut per arribar a aquest cànon de bellesa establert.  Tot i això aquesta es l’única similitud que trobarem en els models de bellesa d’aquell període i l’actualitat, ja que  les característiques de cada període de temps són bastant oposades.

Veiem algunes d’aquestes característiques al quadre següent:

1900-1910	Actualitat
No estava ben vist lluir la pell morena	Obsessió per lluir una pell morena ( Aparició de la tanorèxia)
Cabells blancs i ondulats, utilització de postissos	Cabell, gran ventall de possibilitats: Mida, forma, color...
Cotilles molt cenyides per marcar cintura	Cintures molt marcades sense utilització de cotilles
Maquillatge mal vist i poc utilitzat	Gran quantitat de maquillatges i cosmètics

Les plomes i els encaixos feien furor, però un dels complements més destacat eren els grans barrets amb infinitat d'adorns, ornaments i molt extravagants que van tenir moltíssim èxit durant aquesta època.

Centrem-nos ara en els trets de bellesa més característics del cànon que es va establir entre els anys 1900 i 1910, caldria destacar el fet que durant aquest període la moda pràcticament solament va ser seguida per les classes altes i mitjanes.

Per què durant aquella època les dones apareixen amb colors de pell molt pàl·lids, gaire bé blancs?

Doncs bé, a principis de segle la diferencia de classes socials era molt important, hi havia una gran distància entre els diferents estaments, la classe alta no volia mantindré cap tipus de relació ni res en comú amb les classes més baixes i pobres.

Les classes més baixes es dedicaven principalment a treballar al camp, per tant passaven moltes hores sota del sol i com a conseqüència lluïen unes pells molt morenes. És va establir la relació que la pell morena era significatiu de treballar al camp i per tant ser pobre i pertànyer a una família pobre. Així doncs, les dones més riques i presumptuoses evitaven qualsevol contacte amb el sol per reafirmar la seva posició de dona blanca amb possibles i evitar així qualsevol tipus de  relació alguna amb els treballadors del camp, inclús arribaven a utilitzar substancies perilloses com el plom o l’arsènic per blanquejar la seva pell. Per aquesta raó també podem trobar dones de l’època que apareixen amb elegants paraigües a ple sol, que el hi servia com a protector del sol i complement de moda.A més de la blancor a la pell també la trobem en els seus cabells, eren blancs i ondats per això recorrien a ruixadors, permanent o postissos. Per contra els cabells lacis estaven mal vistes per la societat ja que eren sinònim d'un caràcter capritxós. 

Per afinar la cintura, les dones de l'època estrenyien la seva figura amb ajustadíssimes cotilles que arribaven a deformar els òrgans interns, i en alguns casos molt extrems  fins a provocar la mort. 

Un punt d’inflexió va ser el que van marcar les feministes, van ser les primeres que van aconseguir que s'acceptés el maquillatge de color. Les actrius, que acostumaven a maquillar-se en escena, van començar a lluir color fos de l'ambient teatral. D'aquesta forma moltes dones a poc a poc s'atrevien a mostrar-se amb coloret, rímel i a tenyir-se el cabell amb henna. 

A més de les ajustades cotilles en forma de S, es van començar a portar faldilles ajustades al maluc que s'anaven eixamplant en forma de campana, així com els vestits aquestes eren bastants llargues, acostumaven a arribar fins als peus i no permetien veure les sabates.

Cap al 1908, la moda ja no va ser tan incòmoda amb les cotilles tan ajustades i la cintura tan marcada i es va posar de moda la cintura imperi, que suprimia els grans vols i es pegava al cos, així doncs ja no es marcava d’una forma tan exagerada, aquestes noves peces estaven inspirades en l'època de Napoleó, que donava una silueta molt més recta.

Uns dels fets més significatius és l’aparició dels primers escots en forma de V i el canvi radical de la roba interior: neix el sostenidor i la cotilla és deixa a poc a poc de costat,  són senyals de l’inici del sorgiment del poder i alliberament femení.