lunes, 5 de mayo de 2014



Moda i història.
La primera meitat 
del Segle XX (1900-1950).



Aquest blog està dedicat a l'evolució de la moda durant la primera meitat del segle XX, aquest període està compres entre l'any 1900 i el 1950.

En els posts que presentem a continuació trobaràs els trets més característics i significatius de la moda de cada una de les 5 dècades que formen aquest període de 50 anys.


Principalment ens hem volgut basar en l'evolució de la moda femenina i la influència d'aquesta en la pròpia historia i en els diferents papers que ha anat ocupant la dona al llarg d'aquest període.




1900-1910

1900-1910  

“Barrets i Campanes”


Aquest post ens situa a principis del S.XX, entre el 1900 i el 1910, l’època de recerca del model de dona ideal. Així com passa a l’actualitat moltes dones arribaven a posar en risc la seva salut per arribar a aquest cànon de bellesa establert.  Tot i això aquesta es l’única similitud que trobarem en els models de bellesa d’aquell període i l’actualitat, ja que  les característiques de cada període de temps són bastant oposades.

Veiem algunes d’aquestes característiques al quadre següent:

1900-1910
Actualitat
No estava ben vist lluir la pell morena
Obsessió per lluir una pell morena ( Aparició de la tanorèxia)
Cabells blancs i ondulats, utilització de postissos
Cabell, gran ventall de possibilitats: Mida, forma, color...
Cotilles molt cenyides per marcar cintura
Cintures molt marcades sense utilització de cotilles
Maquillatge mal vist i poc utilitzat
Gran quantitat de maquillatges i cosmètics
Les plomes i els encaixos feien furor, però un dels complements més destacat eren els grans barrets amb infinitat d'adorns, ornaments i molt extravagants que van tenir moltíssim èxit durant aquesta època.


Centrem-nos ara en els trets de bellesa més característics del cànon que es va establir entre els anys 1900 i 1910, caldria destacar el fet que durant aquest període la moda pràcticament solament va ser seguida per les classes altes i mitjanes.

Per què durant aquella època les dones apareixen amb colors de pell molt pàl·lids, gaire bé blancs?
Doncs bé, a principis de segle la diferencia de classes socials era molt important, hi havia una gran distància entre els diferents estaments, la classe alta no volia mantindré cap tipus de relació ni res en comú amb les classes més baixes i pobres.

Les classes més baixes es dedicaven principalment a treballar al camp, per tant passaven moltes hores sota del sol i com a conseqüència lluïen unes pells molt morenes. És va establir la relació que la pell morena era significatiu de treballar al camp i per tant ser pobre i pertànyer a una família pobre. Així doncs, les dones més riques i presumptuoses evitaven qualsevol contacte amb el sol per reafirmar la seva posició de dona blanca amb possibles i evitar així qualsevol tipus de  relació alguna amb els treballadors del camp, inclús arribaven a utilitzar substancies perilloses com el plom o l’arsènic per blanquejar la seva pell. Per aquesta raó també podem trobar dones de l’època que apareixen amb elegants paraigües a ple sol, que el hi servia com a protector del sol i complement de moda.A més de la blancor a la pell també la trobem en els seus cabells, eren blancs i ondats per això recorrien a ruixadors, permanent o postissos. Per contra els cabells lacis estaven mal vistes per la societat ja que eren sinònim d'un caràcter capritxós. 

Per afinar la cintura, les dones de l'època estrenyien la seva figura amb ajustadíssimes cotilles que arribaven a deformar els òrgans interns, i en alguns casos molt extrems  fins a provocar la mort. 


Un punt d’inflexió va ser el que van marcar les feministes, van ser les primeres que van aconseguir que s'acceptés el maquillatge de color. Les actrius, que acostumaven a maquillar-se en escena, van començar a lluir color fos de l'ambient teatral. D'aquesta forma moltes dones a poc a poc s'atrevien a mostrar-se amb coloret, rímel i a tenyir-se el cabell amb henna. 

A més de les ajustades cotilles en forma de S, es van començar a portar faldilles ajustades al maluc que s'anaven eixamplant en forma de campana, així com els vestits aquestes eren bastants llargues, acostumaven a arribar fins als peus i no permetien veure les sabates.


Cap al 1908, la moda ja no va ser tan incòmoda amb les cotilles tan ajustades i la cintura tan marcada i es va posar de moda la cintura imperi, que suprimia els grans vols i es pegava al cos, així doncs ja no es marcava d’una forma tan exagerada, aquestes noves peces estaven inspirades en l'època de Napoleó, que donava una silueta molt més recta.

Uns dels fets més significatius és l’aparició dels primers escots en forma de V i el canvi radical de la roba interior: neix el sostenidor i la cotilla és deixa a poc a poc de costat,  són senyals de l’inici del sorgiment del poder i alliberament femení.


1910-1920

1910-1920 

" Les Formes en V i tub "

En aquesta segona dècada del segle XX la moda es podia diferenciar en dues parts: Per una banda, la moda en els anys que van precedir a la Primera Guerra Mundial, en la qual la roba era molt ajustada, poc practica i buscava solament la bellesa, d’altra banda la moda durant la guerra i els anys que les van succeir, en les quals la roba era mes solta, mes practica i no solament buscava la bellesa, també la comoditat. En aquesta època la moda també va ser molt important i influent per marcar la divisió de classes, ja que solament les classes socials més altes, eren les úniques capaces de poder importar els seus vestits o les teles de França. Les classes mitjanes pretenien seguir aquest model, però els seus recursos no eren suficients. I la classe baixa aquesta era la que menys es preocupa per vestir bé.


En 1910 es va produir un canvi rotund en la moda, influenciat pel "Ballet Rus" que recorria els escenaris europeus. Els colors cridaners i l'ona oriental, va reemplaçar l'hegemonia en tons pastís i les faldilles llargues. Gràcies a aquesta nova moda les dones es van atrevir a desafiar els sòlids principis morals que les lligaven i van començar a mostrar el cos, la qual cosa per descomptat no va ser possible sense escàndol eclesiàstic i masclista pel mig. Els colls "fins a les orelles" van donar pas a l'escot en "V" i les faldilles es van escurçar lleument, deixant al descobert els turmells, cosa que també va causar estupor en l'època .            


En 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, de dimensions esgarrifoses i tràgiques conseqüències per al vell continent, va acabar per complet amb la faràndula i el luxe de les grans cases d'alta costura i es va frenar en gran part l'activitat del món de la moda.


A causa dels conflictes bèl·lics arreu del món  les dones van haver d'assumir la responsabilitat de les tasques dels homes i necessitaven peces més folgades i practiques en comptes de vestits elegants, decoratius, complicats i incomodes. La demanda de dissenys senzills i faldilles curtes, va fer que el Vestit Sastre es convertís en un article essencial en la moda femenina de l'època.

No podem donar per finalitzada aquesta etapa de la historia de la moda sense fer especial menció a la de de sobres coneguda dissenyadora i modista Cocó Chanel.

Després de la Primera Guerra Mundial i recuperar-se dels danys provocats per un devastador conflicte armat, es produeixen canvis importants a diferents nivells i camps de la societat, es comença accelerar el ritme de vida de la gent i això provoca una evolució en la vestimenta de la dona, la faldilla campana de la passada dècada va donar pas als talls rectes i apareix la faldilla anomenada de “tub". La cotilla, indispensable per a les dones anys enrere,  va canviar d'estratègia, ja que si abans s'utilitzava per aixecar el bust, ara ho feien per disminuir-ho. La "cotilla i els nous vestits amb el tall a la cintura, van dibuixar i donar pas al nou ideari de bellesa i de dona. Una nova imatge més masculina, així va sorgir la dona estilo Garzonne.

Els canvis en la moda van contribuir a esborrar els antics patrons socials que diferenciaven les classes, a més va fer que moltes coses canviessin, sobtadament totes les dones desitjaven lluir enigmàtiques i perilloses, a més, per aconseguir un aspecte més masculí i de dona forta i poderosa es  tallen els llargs cabells  i es perfilar les celles. La senzillesa del vestit fa que es complementin amb boes de plomes i altres accessoris. Sorgeixen peces específiques de platja, i costums com nedar i prendre el sol.

En plena època de post guerra i representant a aquesta nova generació de dones independents i modernes, va aparèixer la mítica Cocó que va tenir un paper decisiu en el canvi d'indumentària de la dona i va introduir un nou concepte d'elegància femení.

En aquesta dècada van aparèixer les primers revistes de la moda on es disposaven les novetats d'aquest gènere. El seu estil còmode ,pràctic i juvenil representava la revolució femenina i l'economia que havia de sorgir en època de recessió. 

1920-1930

1920-1930  

"Cotilles i genolls"


Els feliços anys 20 també van ser feliços per a la moda, va ser una de les èpoques més revolucionàries del segle XX, probablement podem parlar de la dècada més atrevida i transgressora, una etapa de canvi radical que va afectar a tots els aspectes culturals i que va repercutir amb força en el món de la moda...Comença l’era moderna!



 Un època important i significativa per al moviment feminista,  ja que va ser el moment d’alliberar-se de la constricció i l’esclavitud de la moda a la qual havien estat sotmeses fins a aquells moments i van començar a usar roba més còmoda.. .El mateix va passar amb els homes . Coneixem la moda dels anys 30 com una moda carnavalesca, com a símbol de reivindicació davant la política totalitarista que governava en aquells moments.

Així doncs, la roba començava a ser molt més pràctica, la silueta que es dibuixen amb les peces de vestir van donar un nou gir, descendint la cintura a la seva posició anatòmica, marcant-la i eixamplant les espatlles. S’obliden de les corbes molt marcades i es dibuixa una cintura completament llisa, de manera que el look unisex es generalitza. Les cotilles s’utilitzen per evitar no marcar ni pit ni cintura.

Es popularitzava el vestit jaqueta per a carrer i per a les festes es triaven els vestits amb grans escots en l'esquena així com abrics llargs amb pells. En aquest moment s'elimina la faldilla llarga de la dècada anterior i es popularitzen les faldilles curtes i es comencen a dissenyar vestits sencers, els quals juntament amb les faldilles, per primera vegada en la història eren tan curts com els de  nit, fins l’altura dels genolls.

El principal objectiu d'aquest look era la provocació. Després de la guerra, els homes escassejaven i hi havia una competència  feroç; per això es van posar de moda les dones descarades i amb una imatge molt cuidada, però els homes no ho acceptaven de bon grat.






1930-1940

1930-1940 

"Vestits, Barrets i Talons"


La moda de la dècada de 1920 van romandre durant la major part de 1930, però a la fi d'aquest any els efectes de la Gran Depressió van començar a afectar al públic, i un enfocament més conservador de la moda portat de la dècada de 1920. Era la dècada de la silueta cenyida, les cabelleres arrissades, les celles llarguíssimes. Per a les dones, les faldilles es van fer més llargues i la cintura va ser retornada a la seva posició normal en un intent de recuperar tradicional mirada "femenina".



El ideal de bellesa en aquesta època no exigia massa, la dona havia de ser prima, femenina, amb aspecte atlètic i cura. Lluir la pell bruna era una premissa. Es prioritzava la bellesa interior i per això portar una vida natural era la millor opció. El maquillatge recarregat que cap a furor la dècada passada era considerat vulgar ,ara era el moment de destacar-se.

El 1930 va ser una dècada de guerra i això va perjudicar a la moda. L’estil es va militaritzar i els teixits es van tornar pobres. A causa d'això les noies es vestien amb uniforme de ciutat, és a dir, vestits jaqueta. El llarg s'elevava per sota dels genolls.


Els guants eren "enormement importants" en aquest període. Els vestits de nit van ser acompanyats pels guants fins al colze, i els vestits de dia van ser usats amb una longitud de guants d'òpera o curt de tela o cuir.

Les corbes femenines es van destacar en la dècada de 1930 a través de l'ús de la parcialitat de tall en els vestits.. En 1933, la tendència cap a les espatlles amples i cintures estretes havia eclipsat l'èmfasi en els malucs de la dècada de 1920. Les espatlles amples seguirien sent un element bàsic de la moda fins al cap de la guerra. L'austeritat en temps de conflicte va portar a la limitació de la quantitat de roba nova que la gent comprava.


Les corbes femenines es van destacar en la dècada de 1930 a través de l'ús de la parcialitat de tall en els vestits.. En 1933, la tendència cap a les espatlles amples i cintures estretes havia eclipsat l'èmfasi en els malucs de la dècada de 1920. Les espatlles amples seguirien sent un element bàsic de la moda fins al cap de la guerra. L'austeritat en temps de conflicte va portar a la limitació de la quantitat de roba nova que la gent comprava.



Portaven les sabates topolino i els barrets passaven a ser diminuts i molt senzills, eren usats per a la majoria d'ocasions, gairebé sempre apuntaven cap a un costat i decorat amb trossets de vetllar xarxa, plomes, cintes o fermalls.

El cabell es portava amb un llarg mitjà, pentinat amb ones des del front. El ros era el color de moda com lluïen les actrius de Hollywood. La dona del carrer intentava aconseguir aquest ideal. Encara que se li donava molta importància a la personalitat i el natural, el poble prenia les pel·lícules com a models a seguir intentant copiar l'estil d'aquestes dones. 




1940-1950

1940-1950 

Mocadors, volants i extravagàncies 


La Segona Guerra Mundial va causar un important perjudici a la moda parisenca. En acabar la contesa, comença un període d'escassetat i racionament en tot i per tant també en el tèxtil. Es donen ordres en diferents països que regulen la quantitat de teixit a utilitzar en les peces. Això porta a fomentar la faldilla recta i llisa. Vestits amb estil militar, sabates amb plataforma de suro més barats que el cuir, etc. L'escena de guerra en general va ser de monotonia i uniformitat. Hi havia una atmosfera austera i la gent s'animava a fer la roba i reparar-la ells mateixos.  

Els uniformes es van posar a l'ordre del dia. Era impossible anar a cap part sense ser conscients de la guerra perquè els homes uniformats i dones en els serveis auxiliars eren un fet quotidià. Els cupons es van reduir també a mesura en què la guerra avançava. Inevitablement, un mercat negre va sorgir amb cupons. Una dècada on a les dones se'ls exigia que no s'abandonessin, que fossin competents en el treball i molt enèrgiques però sense deixar la part femenina de costat. Eren temps difícils, per aquest motiu la imatge adequada era la d'una dona adulta i sensual però per cap motiu provocativa i frívola. Després dels anys de vida escassos i de considerar-se afortunat si hi havia suficient roba, l'interès per la moda retorna per gran part de la societat.  

 En 1948 es torna a forçar, una altra vegada, la silueta amb una cintura estreta i van prendre volums les seves espatlles i pits. Es va augmentar el vol de les seves faldilles però es mantenien per sota dels seus genolls. Va començar el culte per la bellesa perquè les dones estaven fartes de l'estil sobri i còmode; les corbes eren el nou símbol de la bellesa femenina.  En 1949 les faldilles àmplies, cintura estreta, les costures horitzontals per damunt o per sota de la cintura. Dues siluetes coexisteixen en aquest any: La faldilla estreta d'una banda i ampla per un altre.  El cabell ja no s'usava curt, al noi. Per contra es recollien les cabelleres amb trosses altes o s'usaven mocadors a manera de turbant que era el mes pràctic per dissimular els cabells descurats per la necessitat i l'escassetat de recursos d'una època marcada per la guerra. Les dones encara van fer tot el possible per veure's bé i el seu cabell era important per a això. 


domingo, 4 de mayo de 2014

Fitxa dels objectes relacionats amb la temàtica

Indumentària – Fitxes objectes

  


Objecte:  Planxa de ferro
Any: Es desconeix, La podríem situar a finals del segle XIX.
Autor: La marca de producció és CCM i consta d’un número d’identificació, 4 S.
Lloc d’origen: Aragó
Ubicació on s’ha trobat: Lleida


Descripció de la font:  
L’objecte és una planxa de ferro, que tenia la funció de planxar la roba. Consta d’una peça triangular amb una nansa al mig que permet subjectar-la per planxar.
Les seves dimensions són 12cm llargada, 7’5 d’amplada i 10’5 cm d’altura.
L’objecte  està realitzat completament amb ferro.
Pel que fa al funcionament, es posava la base de la planxa damunt del carbó o el foc  i qual s’escalfava, la planxa es traslladava a la roba i aquesta  gràcies a la calor s’allisava.
Aquesta planxa estava destinada a tots els sectors de la societat tot  que en aquella època el fet de tenir la roba planxada era senyal de pertànyer a una classe social alta. En aquella època, la planxa era un estri que el feien servir majoritàriament les dones. Avui en dia, es considera una eina que la poden fer servir indistintament tant homes com dones.
Pel que fa al context, es tracta d’una planxa de finals del segle XIX durant el final de la Revolució Industrial, tot i que el concepte de “planxa” va aparèixer més abans, al segle XVII. A partir d’aquella època es va estendre el seu ús.



Objecte: Vestit de seda
Any: Segle XX
Autor: Desconegut
Lloc d’origen: Desconegut
Ubicació on s’ha trobat: En una casa a Bellpuig




Descripció de la font: 
Vestit de seda o de fil prim, utilitzat amb finalitats romàntiques i ens atreviríem a dir que sexuals ja que les seves formes i transparències ens fan creure això. Utilitzat en aquest cas, com a llenceria en la primera nit de matrimoni d’una jove parella.
Normalment, fins al moment del matrimoni, les parelles havien de mantenir la seva virginitat intacta, almenys la dona, i és per això que el dia del casament, utilitzaven complements tant atrevits i juganers.



Fotografia: Matrimoni de classe social mitjana-alta
Any: Abril de 1917
Autor: Desconegut
Lloc d’origen: Pujalt
Ubicació on s’ha trobat: Casa familiar del C/ La Font, s/n, Bellpuig





Descripció de la font: 
Representa el dia del casament de Genís Garriga Pons i Siona Coromines. Aquest matrimoni provenien de famílies de classe social mitja-alta, per aquest motiu el dia e les seves noces van poder lluir aquests vestits elegants i amb complements que denotaven aquesta classe social.
La dona porta una faldilla prisada amb una americana i unes flors blanques que guarneixen el seu vestit. L’home porta un elegant vestit de color negre amb una camisa blanca a sota i una corbata. Podem destacar el seu bigoti, el qual denotava ser un senyal d’estatus social elevat.



Objecte: Sabates de nen petit
Any: desconegut
Autor: desconegut
Lloc d’origen: Sabateria Verdú
Ubicació on s’ha trobat: Casa familiar del C/ la Font, s/n, Bellpuig
Altres: La seva eestructura és molt semblant i en alguns casos idèntica a calçats d’altres èpoques, incloent l’actual




Descripció de la font: 
Sabates de color negre d’un infant de 3 anys aproximadament,. Van ser les primeres sabates de mudar de Montserrat Garriga Ramón, nascuda al 1956.




Fotografia: Celebració noces
Any: Desconegut.
Autor: Fotògraf desconegut.
Lloc d’origen: Toledo (Espanya)
Ubicació on s’ha trobat: Domicili particular.
Altres: Imatge en blanc i negre.

Descripció de la font
La font és un tipus de document fotogràfic, en ell apareix un grup d'onze dones, una de les quals es troba situada al centre de la imatge vestida de núvia, per tant estaven celebrant casament.
Per la imatge no podem parlar del tipus de vestimenta que portaven les senyores, que totes surten tapades amb abrics. L'únic aspecte físic que podem comentar a partir de la fotografia és que tot el grup porta el cabell semi-recollit o curt i la majoria porten algun tipus de tocat.
No sabem la data exacte però si podem assegurar que es tracta d'una imatge antiga ja que es presenta en un format d'imatge en blanc i negre. La qualitat de la imatge és bastant bona malgrat l'antiguitat d'aquesta.
El document es conserva en perfecte estat i els marges d'aquests estan tallats de forma irregular per donar un punt estètic a la fotografia.



Objecte: Rellotge
Any: 1960/1970
Autor: Empresa Titan
Lloc d’origen: Alemanya
Ubicació on s’ha trobat: Objecte familiar

Descripció de la font: 
Objectes que pertanyia a un avi i que encara funciona. No obstant, el vidre ja està força esgrogueït i la maneta del lateral  dret funciona a vegades una mica malament.



sábado, 3 de mayo de 2014

Vídeo recurs


Vídeo-exposició de les principals característiques de la indumentària femenina de classe mitjana-alta de les dones de la primera meitat del s. XX.